En primer lloc, moltes gràcies per acceptar aquesta entrevista pel blog de Polseres Vermelles de Joan Pons.
-Andreu, abans de fer la sèrie de Polseres, explica-ns una mica que havies fet, perquè apart d'actor també ets un gran músic.
Fa molts temps que fem teatre amb l’Albert Espinosa, tenim una companyia “Los Pelones” on hi faig d’actor i de músic. A més a més de la cía., també porto uns quants anys que faig concerts i espectacles on presento els discos que tinc al mercat.
-T'agrada ser el Metge dels Polseres???
Molt, no pensava que m’hi sentiria tan còmode amb la bata blanca...
-Ets una mica el metge bo que tots voldríem tenir, no?
M’estimo molt el personatge, és un metge amb molta humanitat. Té un paper molt clar: fer de pont entre els metges (el món dels adults) i el dels pacients (el món dels Polseres) i això el fa molt ric en cada acció i intenció. Així és com el vam construir amb l’Albert, el Pau i l’Oriol, i la veritat és que hi ha hagut una sintonia absoluta.
-Amb quin polsera t'agradat més treballar?
Sembla tòpic el que diré però és així: treballar amb nens m’és més fàcil que treballar amb adults. La seva espontaneïtat fa que actuar sigui jugar. Aquests nens són i seran molt bons actors, tal i com ho estan demostrant a la sèrie.
Per un tema de guió, jo he hagut de treballar sobretot amb l’Àlex ( “Lleó”). La química amb ell ha estat boníssima, no només actuant sinó també fora càmera. Hem rigut moltíssim, hem parlat, hem jugat a daus, hem tocat la guitarra... coses impensables en un rodatge que han fet la feina molt més agradable, aconseguint així que el resultat final sigui millor.
-Hi ha hagut alguna escena en especial que t'hagi emocionat?
L’última que vaig rodar, no tan per guió sinó per l’experiència de veure a tot l’equip aplaudint per donar-me l’adéu. Aquells crits i abraçades eren de veritat... Són aquests moments els que fan que jo em dediqui això de ser actor. És molt gran viure-ho, i més si el rodatge ha sigut tan especial, com és el cas de Polseres.
- T'esperaves una 2a temporada de Polseres?
Un mai ha de pensar en una següent temporada per dos raons: Actuar, -i suposo que com les demés tasques d’un rodatge-, és estar en present, és donar-ho tot amb passió i entrega, com si fos l’última vegada que fas allò, només així el resultat serà màgic i immillorable. Per altra banda, fer una temporada sencera d’una sèrie és molt complex, hi depenen masses coses... Així doncs és important no pensar-hi massa per evitar desil•lusions en cas que no es faci.
Quan sí que vaig començar a fer-me la idea d’una segona temporada va ser després dels primers capítols, al veure la gran resposta de l’audiència.
-Que t'agrada més, ser actor o ser músic?
Em fascinen per igual. De fet, les dues passions es complementen i s’ajuden mútuament. Sense anar més lluny, des que surto a Polseres, les escoltes a l’Spotify de la meva música s'han disparat, i les entrades al meu web ( http://www.andreurife.com/) també. I tampoc m’estranyaria que vingués més gent als propers concerts de presentació del nou disc que estic preparant.
