Entrevista al Christian Guiriguet/ Pare del Jordi a Polseres Vermelles

Moltìssimes gràcies per acceptar aquesta entrevista pel blog de Polseres Vermelles de Joan Pons!T'ho agraeixo molt!

-Quan et van dir que t'agafaven per la sèrie,et deuries de ficar molt content no?

No t' ho pots ni imaginar! Em vaig posar molt content a l' hora que em moria de ganes de començar a estudiar el paper i compartir les escenes amb l' Igor i la Duna, dos companys meravellosos.

-Quants càstings vas tenir que fer?

Doncs només en vaig fer un. Me'l vaig preparar bé, tal i com jo el veia, vaig escollir el vestuari que creia convenient, vaig agafar aire i … Hi havia un ambient molt relaxat i professional, això sempre és d' agraïr per un actor.

-T'ha agradat fer de Pare del Jordi?

Doncs sí, molt. Sempre he tingut bona química amb els nens i la gent jove i l 'Igor és un tio collonut, molt simpàtic, i per acabar-ho de rematar és d' El Masnou, com jo. Això va acabar d' arrodonir la nostra proximitat personal que espero que es veiés a pantalla.

-Amb qui mes has participat es amb el Jordi,però amb quin actor o actora tens mes bon rotllo?

Amb la Duna no ens coneixiem d' abans, però haig de dir que és una actriu molt generosa i amb ella és fàcil treballar. Recordo com, el meu primer dia de rodatge, que sempre estàs una mica nerviós, ens vam engrescar a assajar abans de rodar i ja vaig veure que ens ho passariem bé. D' altra abanda ja coneixía la Laura Yuste, la infermera, i tot i que no vam coincidir en cap escena sempre estem en contacte. Un gust treballar amb tots però!!!

-Quina escena t'ha agradat mes de fer?

Var ser molt xula l' escena del capítol 2 on operen a en Jordi i la meva dona està molt preocupada perquè alguna cosa no va bé a l' operació. Jo arribo de viatge per feina però me n' he d' anar depressa a una reunió. Ens barallem amb retrets i el pare d' en Jordi té certes contradiccion que ratllen l' egoisme. De fet no és un pare gaire bo, i als actors fer de dolent ens agrada !! ;-)) També recordo amb molt carinyo l' escena amb en Jordi al capítol 8, al cantó de l' arbre centenari, quan amb tota la raó del mon em fot la bronca per haver-li amagat que la mare i jo ens divorciavem. Va ser molt intens i l' Igor ho va fer molt bé.

-T' ha agradat treballar amb el Pau Freixas i l'Albert Espinosa?

Un plaer! L' Albert em sembla una persona molt compromesa, intel.ligent, i un gran comunicador en les seves facetes d' autor, director i actor, com hem vist en nombroses feines al llarg d' aquests anys. En Pau ha estat un descobriment. He quedat meravellat de l' ambient sòlid, però agradable i fluït, que aconsegueix donar als rodatges (ja me'n vaig fer una idea al càsting) i de la facilitat que té per motivar-te com actor i de fer que les coses funcionin amb espontaneitat. Això de vegades no és fàcil i es reflexa en el resultat. D' aquí l' èxit de la sèrie!

-Quin capítol de la temporada t'ha agradat mes?

No oblidaré mai l' ultim capítol!! Quin fart de plorar!! Vaig tenir la sort de compartir-lo amb tot l' equip als cinemes de Gran Via 2 i en acabar la projecció vaig sentir una gran satisfacció que, barrejada amb certa tristó i els polseres en persona davant meu abraçant-se emocionats, es va convertir en un dels moments més bonics i especials de la meva vida. Realment no ho oblidaré mai.

I per acabar:

T'agrada el Blog de Polseres Vermelles de Joan Pons?

Et felicito de tot cor, Joan. Has fet una feina meravellosa i molt maca. Escrius molt bé i has sabut copsar la màgia dels polseres al teu blog. Et veig molt amunt en ben pocs anys !!!

Moltisimes gràcies Christian!T'ho agraeixo molt!

Gràcies a tu pel teu esforç i interés!!!

Salut i força!!