21 de març de 2013

Entrevista a Laia Costa/ Rym a Polseres Vermelles

1- Com et va començar a agradar el món de la interpretació?
Sempre m'ha agradat jugar! Interpretar és com jugar. Els anglesos utilitzen el verb "to play" per referir-se a l'acció d'assajar, gravar, etc... i la mateixa paraula vol dir també "jugar". Trobo que té molt significat.

2- Des d’un principi sabies que t’hauries de rapar el cap? Et va costar acceptar el paper?
Sí, ho sabia des de l'inici. Per aquest motiu em va costar una mica acceptar la Rym: ella és molt valenta, jo no ho sóc tant.

3- La Rym es un dels personatges principals d’aquesta temporada, ja que ha ajudat molt al Lleó i s’ha creat un vincle molt especial entre ells, t’ha agradat interpretar-lo? Per què?
M'ha encantat interpretar la Rym perquè m'ha fet créixer tant en l'àmbit professional com en el personal. I això no passa sovint.
A més és un personatge molt agraït: és noble, valenta i sincera.

4- Quan veiem l’escena de la rapada amb el Lleó al capítol 1 et veiem plorar… però suposo que també ploraves de veritat no? Que passava per la teva ment en aquells moments?
Per la meva ment no hi passava res que jo pogués controlar. La Rym tenia molt clar el motiu pel qual es treia els cabells i encara que plorava perquè li feia mal, tenia molta força i no parava de rapar-se. Jo, en canvi, hagués plorat el doble!!


5- On surts tu, quina es la teva escena preferida o la que et porta més bons records del rodatge?
No et puc triar només una! M'agrada quan la Rym li planta cara al càncer després de l'operació: reconeix que li fa por mirar el no-pit i aconsegueix mirar-lo. M'agrada l'escena amb la senyora Encarna i quan coneix a la Cris, i tota la trama amb el Lleó em sembla molt bonica: quan es vacil·len, la rapada, el comiat del pit, quan es sinceren, la baralla i el petó, tots els consells que la Rym li dóna, i el que encara falta... M'agrada tot!

6- T’ha canviat molt la vida, desprès d'interpretar a la Rym a la sèrie?
No, tot segueix igual.

7- Com a espectadora de Polseres, perquè creus que la gent hauria de mirar la sèrie?
Uff, et diria moltes coses però en destaco una que personalment m'agrada molt: els moments en que pots plorar i riure al mateix temps i amb la mateixa situació. Polseres en té uns quants així.
El primer cop que vaig ser conscient de la força d'aquests moments va ser amb WIT, una obra de teatre protagonitzada per la Sardá. La vida és així de contradictòria i meravellosa: plorem i riem, tot alhora!

8- Per acabar, t’agrada el blog de Polseres Vermelles de Joan Pons?
M'ENCANTA EL BLOG DEL JOAN PONS I M'ENCANTA EL JOAN PONS.


Si voleu conèixer millor a la Laia, la podeu seguir al seu twitter i facebook oficial:
Twitter: @delaiacosta
Facebook: laiacosta.oficial

22 comentaris:

  1. M'ENCANTA EL SEU PAPER! A AL SERIE

    ResponElimina
  2. molt xula l'entrevista, a mi 'encanta com acta ho fa genial

    ResponElimina
  3. Crec que es la millor!
    Li planta cara a les coses, es guapa, actua bé, i sembla simpàtica. La veig com un model a seguir. Quan tingui la seva edat vull ser com ella!
    Laia, si llegeixes aquest comentari alguna vegada, vull que sàpigues que t'admiro molt i que tant de bo et conegués, segueix així i arribaras a HOLLYWOOD .:)

    I, a tu joan, que t'hem de dir... ets el millor.

    ResponElimina
  4. es una gran actriu i trobo que fa molt be el paper de Rym, trobo q te mooolta força

    ResponElimina
  5. Molt bona l'entrevista Joan!

    ResponElimina
  6. M'encanta aquesta entrevista!

    ResponElimina
  7. una preguuuntaa, quans anys te la laia costa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. en té 28! jajajaj no ho sembla...

      Elimina
  8. Laia Costa m'encantes!!♥

    ResponElimina
  9. Aquest blog és una passada:)!!

    ResponElimina