Entrevista a la Llum Barrera/ Mare del Roc a Polseres Vermelles!

Hola Llum! Gràcies per acceptar aquesta entrevista pel blog de Polseres Vermelles de Joan Pons,t'ho agraeixo molt:

-Vas començar de periodista, com vas acabar treballant d'actriu?

Doncs, mira, va ser com una juguesca, una mena d'aposta entre els companys periodistes. Jo sempre muntava el "show", feia bromes,cantava i animava la redacció. Així que quan els vaig comentar que volia provar d'entrar a l'Institut del Teatre a la secció de Veu, me varen dir: "Qué dius? Amb la gràcia que tu tens, has d'intentar entrar a interpretació". Jo vaig dir: "Què va, no m'agafaran...!". I ells em van dir: "Qué t'hi jugues? Va, a veure si ets capaç, anima't i fes les proves". I tenien raó, vaig entrar a l'Institut i vaig acabar trobant la meva vertadera vocació. Crec que sóc millor actriu que periodista, gaudeixo més i crec que tinc milllors actituds. Tot i que no deixo d'interessar-me per l'actualitat, m'encanta fer entrevistes i col.laboro de tant en tant en ràdio i premsa escrita.
-El teu paper és molt important a la sèrie perquè dóna molta alegria i optimisme. T'ha agradat fer de Mare del Roc? Per què?

El meu paper és un bombonet, era tot un repte. Fer riure i plorar alhora. La mare del Roc és infinitament positiva, optimista, tant que es fa pallassa d'hospital per ajudar i animar els nens malalts, a més del seu fill, el Roc. S'ha de ser una persona molt coratjosa per fer això. I jo admiro profundament aquest personatge. He intentat donar-li tot el sentiment que em provocava la lectura del guió, molt ben escrit. I gràcies a la feina de direcció del Pau Freixas i la bona actuació de la resta dels actors, vaig aconseguir transmetre el que volíem, el sentiment de lluita constant.

-Ens podries explicar un moment que recordis del rodatge de la sèrie? 

N'hi va haver molts, de molt divertits i molt emotius. El que recordo amb més emoció és el moment en què es desperta en Roc. Vam acabar plorant tot l'equip, emocionats, com si hagués estat en coma de veritat. Va ser molt emocionant i molt divertit perquè rèiem i ploràvem. Al Nil Cardoner li fèiem brometes, perquè pobre no es podia moure. A més passava molta calor, sota les mantes en ple estiu. Així que ell s'havia d'aguantar el riure i els moviments per no desfer el personatge.
-Suposo que ja saps que a la segona temporada de Polseres el teu paper serà molt més important, deus estar molt contenta no?

Boja d'alegria!! Pensava que un cop es despertés el Roc, el meu personatge ja no tindria interès. Però quan l'Albert em va dir que volia aprofundir en el personatge de la mare, de com s'havia fet pallassa, de com continuava la vida després de la dura experiència del coma del seu fill... vaig fer un crid. Li vaig dir: "El que vulguis, faré el que vulguis, com si vols que entri a l'hospital fent 'el pino'!". M'encanta tornar a tenir l'oportunitat de coincidir amb un equip tant meravellós.
-Com t'imagines la segona temporada, creus que tidrà tant d'èxit com la primera?

No tinc ni idea de què li està passant pel cap a l'Albert. però de ben segur que s'haurà esforçat per sorprendre. Perquè superar la primera serà difícil, però no impossible. Hi haurà nous personatges i els Polseres de sempre, aixì que segur que tornarem a viure situacions divertides.
-Actualment mantens contacte amb algun actor de Polseres?

No gaire. El fet que jo visgui a Madrid fa que no sigui massa fàcil trobar-nos. Però hem coincidit en alguna festa o algun programa de TV3 i ens fa molta il.lusió, perquè som com una família.

-T'agrada el blog de Polseres de Joan Pons?

M'encanta!! Ets un crack. Moltes gràcies, perquè si no hi hagués gent com tu que s'esforça per mantenir viva la flama dels Polseres, no sé si ja ens haurien oblidat. Així que moltíssimes gràcies per recordar-nos i ser tan fidel. Polseres amunt!!!