Que us va semblar el primer capítol de la 2a temporada de Polseres Vermelles? Ara el Lleó està sol a l'hospital, només té com a companyia al Toni que és zelador a l'hospital i explica històries als nens petits. Un d'ells es el Dani (Noah Manni), un fan dels Polseres. El Toni li explica com el grup es va desfer. El Roc va marxar a Andorra amb la seva família, el Jordi no l'anava mai a veure i ja no te cap contacte amb el grup i la relació amb la Cristina va acabar d'una manera diferent. Al principi l'anava sempre a veure però el Lleó va veure que a la seva maleta tenia un tríptic d'una escola de dansa i ell li diu que vagi a França a estudiar ballet. Ella al principi no vol però el Lleó li diu que es recuperarà mes ràpid sense ella.
La Cris ja marxa a Tolouse però a últim moment el Lleó s'adona de lo bona que era i com es preocupava d'ell, vol estar al seu costat. La intenta seguir fins que agafa l'autobús a l'estació però no acaba arribant a temps. La Cris acaba de començar una nova vida.
Actualment ja han passat 2 anys. El Lleó està feliç perquè avui li donen l'alta definitiva. També coneix a la Rym (Laia Costa), una noia amb càncer de pit que acaba d'arribar. El Lleó s'adona de que ja li han fet quimio perquè se li cau el cabell i li recomana que es rapi i que no esperi a que se li caiguin perquè a l'hopital s'han d'avançar els aconteixements.
A últim moment la Dra Andrade li comunica al Lleó que encara no pot abandonar l'hospital i ell supertrist i plorant agafa la màquina d'afeitar i juntament amb la Rym es rapen el cap. Per mi, aquesta es la millor escena del capítol, i per vosaltres?
Si encara no has vist el capítol i el vols veure, aquí el tens:
Si ja ploro en el primer no m'imagino en tots els altres... I si, l'escena del Lleó i la Rim és la millor, però la que també m'ha tocat el cor és quan el Lleó cau al terra dessolat després de saber que no marxa. Aquella escena m'ha fet començar a plorar..
ResponEliminamolt gran, amb moltíssimes ganes de dilluns que ve!
ResponEliminaIncreible!
ResponEliminaCom he plorat!!!!
ResponEliminaPlorant
ResponEliminaEspectacular!
ResponEliminaBuff precios, m'ha encantat!
ResponEliminaLa rym es rapa de veritat?
ResponEliminaSI, NOMES PODEN GRABAR 1 VEGADA L'ESCENA, JEJEJE
Eliminam'ha encantat, de veritat, PV es el millor que hi ha! Esperant el capítol 2!!!!
ResponEliminahe acabat els mocadors entre tota la familia! ajajja
ResponEliminam'ha agradat molt, la meva escena preferida ha sigut quan el Lleó marxa a buscar la Cris
ResponEliminaPfff... impressionant ja desde el primer capitol. Sense paraules!
ResponEliminaImpressionant, a part de la rapada... L'episodi ha estat ple d'escenes impressionants! L'escena quan en Jordi se'n va amb la moto i en Lleó es queda a l'hospital m'ha posat els pèls de punta, i quan en Lleó no arriba a temps a trobar-se amb la Cris m'ha trencat el cor, i quan ha caigut a terra... Després de saber que no s'havia recuperat... Ufff...
ResponEliminaGran sèrie! Ja veig que plorarem aquesta temporada!
vaig plorar molt i encara llegin aixo ploro recordan el capitol, no tinc paraules per descriurel
ResponEliminaMaravellós, no vaig poder contenir les llàgrimes. Els moments més tristos: -Quan el Lleó va a buscar a la Cristina a l'autobús amb una sola cama. -Quan li diuen al Lleó que no pot marxar. -Quan es posa a plorar i cau a terra. -Quan torna a l'habitació i ell i la Rym es posen a plorar...
ResponEliminaMolt trist, emocionant... ;( M'encanta la cançó "Fil de Llum" d'Andreu Rifé. Polseres amunt!! Visca Catalunya, visca polseres vermelles!!
Sense paraules. Quin capitol!! M'ha agradat moltissim!! Quan al lleo li han dit que no pot marxar, m'ha fet molta pena!!! Y també quan es rapen els cabells el lleo y la rym :( Quines ganas de que sigui dilluns que ve!!!
ResponEliminamola q ti cagas
ResponEliminaMar
Un 1er capítol espectacular, ple d'emocions i moltes llàgrimes!! Gran Serie!!!
ResponEliminaPRECIÓs! Joan una pregunta, tu saps cuants capitols faran a la 2a temporada? merci guapuu
ResponEliminaEs molt xuli el capitul
EliminaEm sembla que en fan 15 .
no tu puc asegurar
Quines ganes de que sigui dilluns que ve! :D Em va encantar el capítol, molt emocionant... I adoro a la Rym! :)
ResponEliminaimpresionant Joan pons m'ha encantat aquest capítol i si m'ha agradat molt aquest no m'espero els que venen! molt guay i molt xula la moto del Jordi!!
ResponEliminaM'ha encantat!! el trobo una mica trist però Bueno, la malaltia del càncer es així! Ahir vaig dir que no ploraria mentre mirava el capítol però... vaig acabar plorant més que mai.
ResponEliminaAvui a l'escola no ha hagut conversa en la que no hagi sentit: AHIR A POLSERES... o : VAS VEURE EL CAPÍTOL DE POLSERES??
i tothom en parlava.
un gran treball per els actors i les actrius i tot l'equip i un gran treball teu Joan per fer aquest blog!!! Polseres amunt!!
Clàudia
A la meva escola també se n'ha parlat molt, però per mi el moment més emotiu va ser quan estan explicant que a l'hospital passes de ser un nen a ser un adult en 7 segons, que son es el temps que triga l'ascensor en pujar de la planta infantil a la planta d'adults.
EliminaADÉU!!!
Estic totalment d'acord amb tu joan! per mi la millor escena va ser quan s'estan rapant el cabell! Sem va fer curt! pero espero impacient el 2n capítol!!! :D
ResponEliminaM'ha agradat moltíssim el 1r capítol!! el moment més trist per mi a sigut quan s'han rapat els dos plorant, també m'ha agradat molt veure com en Lleó va a buscar a la Cristina, el tros que menys m'ha agradat, ha sigut que el Jordi veiés al Lleó i no li digués res.
ResponEliminaPOLSERES AMUNT!
M'ha agradat molt el capítol, però he de reconèixer que des del minut 1, ja estava plorant (i això que jo no sóc de llàgrima fàcil). Per a mi, hi ha dos millors moments, el primer: quan el Lleó mira el graffiti que van fer els polseres dos anys abans i la manera de recordar aquells moments; el segon: quan el Toni li explica al Dani com es va desfer el grup. Un capítol molt emotiu i, tot i que van fer poquíssima publicitat i va començar d'hora, és a dir, que va durar una hora aproximadament em va donar la sensació de que era molt breu.
ResponEliminaJoan, felicitarte pel blog i dirte que el miro cada dia amb l'esperança de que hi hagin notícies fresques!
Espero amb impaciència el dilluns que ve i... POLSERES AMUNT!
No tinc paraules per descriure el capítol, m'ha sorprès molt positivament. Ara estic molt intrigada pel proper, i amb moltes ganes de veure'l!
ResponEliminaCrec que el moments més emotius són quan el Lleó va a buscar a la Cristina i arriba tard i quan el Lleó i la Rym es rapen.
Joan, crec que fas molt bona feina amb aquest bloc, ja que jo hi he entro gairebé queda dia i l'he recomanat a moltes amigues meves.
M'agrada molt aquest bloc i m'agradaria que ens avisessis en quin capítol surts com a figurant.
Visca Catalunya, visca aquest blog, visca en Joan Pons i... VISCA POLSERES VERMELLES!!!
buaah,me va agradar moltíssim el capítol d'ahir,vaig plorar moltíssim,esper i estic segura que tots els capítols siguin igual de bons com aquest,enhorabona polseres!
ResponEliminaon es suposa que l´ha tornat a sortir el cancer al lleò :(
ResponEliminaEn el pulmó, creo.
Eliminabua! polseres vermelles molt graann!!!!
ResponEliminahe plorat...moolt..:'(
deumeu esq al pobra lleo va a buscar la cris i... zas! adeu... no pot ser!!:'( i quan li han dit q no marxa¿?? esq ni li han dit i al pobra sa posat...
Quins nervis pel 2 capitol, vull q sigi dilluns!! estic mol intrigada!!
Buenu, endefinitiva dir que mencanta polseres vermelles i mencantara sempre, es la meva serie preferida. Tan de bo tots els poleres es tornin a juntar!<3
Polseres amunt!:) xD
Absolutament increíble, ja el prímer capítol y plorant, la meva escena preferida es quan en Lleó (L) va a buscar a la Cris, us estimuuuu PV la millor serie que ha existit
ResponEliminaPolseres amunt...
em va encantaaaar vuaah cuan li diuen al lleo q no pot marxaar... no vaig poder evitar plorar am l content q estava i cuan es rapeeeen ppuufff!!
ResponEliminapolseres amun!!!